Per a bona part de la societat, el passat és una realitat abstracta i inert que queda molt lluny dels seus interessos. L’expressió «anar a veure pedres» és molt il·lustrativa d’aquesta manera estàtica i poc suggeridora d’entendre l’herència del passat.
La realitat, però, és que una mirada atenta al nostre entorn ajuda a adonar-nos-en que el passat està molt més present del que podríem suposar: apareix en els videoclips de les grans estrelles del pop, en el cinema, en el màrqueting, en els productes que consumim a diari, en els discursos dels polítics o en el futbol, per citar només alguns exemples. En definitiva, el passat mai deixa d’estar d’actualitat, tot i que no sempre en som conscients.
Precisament, el que pretén Piedra és evidenciar aquests vincles i relectures contemporànies, amb el propòsit de pensar el passat i el patrimoni arqueològic des de perspectives gens habituals.
El web consta d’una secció principal de continguts en forma d’articles, ressenyes i notícies que aborden, amb un llenguatge divulgatiu i carregat d’humor, les maneres en què la societat contemporània s’apropia i fa ús de les cultures del passat i els seus símbols. D’altra banda, la plataforma consta d’una secció específica dedicada a les relectures artístiques del passat, en una sort de galeria artística digital.
El projecte també té associat un compte d’Instagram que funciona com a diari de camp etnogràfic referit als usos del passat en l’espai urbà.
Piedra pretén, sobretot, arribar a perfils en principi no interessats en l’arqueologia.

Perquè a Beyoncé li agrada fer picades d'ullet a les piràmides de Guiza.

Perquè Ausonia és més que una marca de compreses.

Perquè Hollywood segueix utilitzant els arqueòlegs com a reclam.

Perquè les celebrities també parlen de grecs i romans.

Perquè el passat no ha mort.

( Any )  2015-2020
( Col·laboració ) Carles Rodrigo
( Web ) http://lawebdepiedra.com/ 
( Fotos ) Carles Rodrigo